Notícies i actualitat    
 

Homenatge a Stoker: premi a la millor novel·la en llengua anglesa 1912-2012

 

Cercle-V (2 d'abril de 2012). Coincidint amb el centenari de la mort de Bram Stoker, l’Associació d’escriptors de Terror nord-americana (HWA en les seves sigles en anglès), que cada any atorga els premis Bram Stoker en diferents categories, ha decidit enguany atorgar un premi extraordinari a la millor novel·la de vampirs des de la Bram Stoker.
De les 354 obres considerades en una primera ronda, van quedar 6 finalistes: Sóc llegenda (1954), de Richard Matheson; El misteri de Salem 's Lot (1975), de Stephen King; Entrevista amb el vampir (1976), d'Anne Rice; Hotel Transsilvània (1978), de Chelsea Quinn Yarbro; El so de la mitjanit (1982), de Charles L. Grant; i Any Dràcula (1992), de Kim Newman.
La decisió es va anunciar el passat 31 de març com a part dels actes del Congrés Mundial del Terror, celebrat a Salt Lake City. El jurat, presidit per Leslie S. Klinger -autor de The new Annotated Dracula-, va decidir que el premi a la millor novel·la de vampirs escrita des de la mort de Stoker fos per a en Richard Matheson, qui havia excusat la seva assistència per motius de salut, als seus 86 anys.
L'autor va agrair el premi en un vídeo en què va recordar com era encara un adolescent quan va veure el Dracula de Bela Lugosi i va pensar: "Si un sol fa tanta por, què passaria si el món sencer estigués ple de vampirs?".

Tanmateix, encara que no es pot discutir la importància del relat de Matheson, és més aviat de zombis.
Stephen King i d'Anne Rice també es van afanyar a felicitar via Internet a Matheson a qui van reconèixer com el seu mestre.
L’obra de Charles L. Grant (Newark, 1942-2006) es poc coneguda al nostre país. L’escenari de les seves històries va ser Oxrun Station, una població imaginària situada l'estat nord-americà de Connecticut. A El soroll de la mitjanit, busca submergir el lector en un clima opressiu. Ambientada en els últims anys del segle XIX, narra l'enfrontament entre el detectiu Ned Stockton i el comte Gregor Brastov que, dins d'un clima opressiu. pretén apoderar-se d'una vaporosa Oxrun Station. La venda de certes peces d'escacs que representen figures mitològiques desencadena l'acció.
Enfront d'un enfocament clàssic adoptat per Grant, una altra desconeguda, Chelsea Quinn Yarbro (Berkeley, 1942), s'inclina per la variant del vampir amistós. Yarbro es va interessar per la difusió del mite i les seves modificacions en diferents cultures, fet que la va dur a plantejar-se la possibilitat d'escriure sobre un vampir allunyat del model canònic d'Stoker, però que en conserves alguns dels trets essencials -la condició de no-mort, la seva dependència dels éssers vius, l'activitat nocturna, de manera que se’l pogués reconèixer com a tal. El comte de Saint-Germain imaginat per Yarbro respon a l'intent d'aconseguir que el lector accepti la idea d'un vampir que no és enemic dels humans, i per el qual les seves parelles no són necessàriament víctimes. Ambientada al París de Lluís XV, Hotel Transsilvània (1978) ens presenta un comte de Saint-Germain d'impecable elegància, intel·ligent, cultivat, capaç d'expressar amb fluïdesa en diversos idiomes, sense problemes econòmics i que, a diferència del personatge imaginat per Stoker, no menysprea als humans, sinó que enveja la brevetat de la seva vida. Yarbro ha escrit 26 novel·les amb Saint-Germain com a protagonista
Kim Newman (Londres, 1959), autor d'Any Dràcula, segueix la línia de tipus historicista de Yarbro, tot i que adopta un registre que li permet barrejar protagonistes històrics com Oscar Wilde, l'escriptor i viatger Swinburne o el tàndem artístic Gilbert i Sullivan, amb altres imaginaris extrets dels relats d'A Conan Doyle, HG Wells, Robert L. Stevenson o Alejandro Dumas que conviuen amb un Jack l'Esbudellador transformat en caçador de vampirs.

D'altra banda, a diferència de Yarbro, Newman prefereix subratllar el caràcter maligne del mite, de manera que les seves històries s'aproximen a la línia de Matheson a Sóc llegenda. El punt de partida és una distorsió del relat de Stoker: per a Newman, Van Helsing no aconsegueix acabar amb Dràcula, de manera que el comte, victoriós, es disposa a contraure matrimoni.
 

     

 

Imprimir

Tancar

Arxiu de notícies

Pàgina inicial