Agències (2003) «Romania prepara el congrés sobre Dràcula». El Periódico,  (29 de març), p. 82.

Fernàndez, Carme (1992). «El virus de la ràbia podria ser la causa del vampirisme». Diari de Barcelona. (6 de març), p. 57.

Olcina Aya, Emili. (2003). «[Introducció]» a El Llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de vampirs de Goethe a Scott Fitzgerald, 1797-1927». Barcelona: Laertes, p. 9-31 (L’Arca, 83).

Prat Caros, Joan (1987). «El mite antic i misteriós del vampir». El País Quadern, 6 (261, 27 de setembre.), p.1‑3.

Guillamon, Julià (1984). «Pròleg». Carmilla. Barcelona: Laertes. (L’Arca, 6). [1a ed 1984; 2a ed. 1986; 3a ed. 1990; 4a ed 1993; 5a ed. 1998. [Es fa ressò de les infundades idees de Bourre sobre que el personatge de Carmilla és Bàrbara de Cilly].
 

Abella, Anna (2005). «Els primers vampirs literaris». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 4.

Casas, Quim (2005). «Les cares del terror». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 6.

Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs». El Correo Catalán. (20 de desembre).

Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs (II)». El Correo Catalán. (27 de desembre).

Comas, Antoni (1968). «Joan Perucho: miralls i vampirs». Assaigs sobre literatura. Barcelona: Tàber, 1968. p. 289-295.

Arnau, Carme (1991). «'Les històries naturals', un vampir per terres catalanes». Avui Cultura (6 d'abril), p. 9.

Fecé Gómez, Josep Lluís (1992). «El Cinema vampir: anàlisi d'’El conde Drácula’, de Jesús Franco, i ‘Vampyr-Cuadecuc’, de Pere Portabella». Cinematògraf , 1, p. 275-286.

Gil, Emili. (2003). «Introducció. Breu recorregut per la narrativa de vampirs». Carmilla. València: Brosquil, p. 7-34 (Clàssics Terror, 2).

Guarner, José Luis (1979). «Dràcula cada nit». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 44-45.
Guillamon, Julià (1984). «Quan els vampirs parlen en català». Serra d'Or. Any XXVI, Núm. 292 (gener), p. 21-23. [Sobre Joan Perucho].

Guillamon, Julià (1986). «Literatura i vampirisme: 'Les històries naturals' de Joan Perucho». Barcelona: Universitat de Barcelona. [Tesi].

Guillamon, Julià (1989). Joan Perucho i la literatura fantàstica. Barcelona: Edicions 62. [La temàtica vampiresca amb motiu de 'Les històries naturals', el cinema fantàstic (Hammer), la relació amb la cultura "pop" dels cinquanta i seixanta].

Nadal, Marta (1985). «'Luvowski o la desraó': la raó d'una trilogia». Serra d'Or, 312 (setembre), p. 11-12. [Estudi de la novel·la 'Lukowski o la desraó' de  Jaume Cabré].

Nolla, Jaume (2004). «Aquest estiu. Literatura». Avui. (27 d’agost), p. E2.

Pagès Jordà, Vicenç (2003). «Un nou cànon del vampirisme». Caràcters. 2a època,, núm. 24 (juny), p. 34. [Reivindicació sobre Emili Olcina com especialista en literatura de temàtica literària sobre de vampirs].

Porter Moix, Miquel (1993). «El "Dràcula" de Francis Ford Coppla». Serra d'Or, 399 (març), p. 68.

Roig, Sebastià (2006). «Els petons letals del vampir». Els malsons dels nostres avis. El terror i el fantàstic a Catalunya (1900-1936). Barcelona: Dux, p. 95-115.

Salva, Bernat (1993). «Vampiritzats per Coppola. Petons des dels Càrpats». Avui (3 de gener) p. 4-7.

Sampol, Gabriel de la S. T. (1997). «La teologia de la sang en les històries de vampirs».Lletra de Canvi, núm. 43 (Segon Trimestre), p. 34-37.

Sampol, Gabriel de la S. T. (2002). «Els nous vampirs». Retxes, núm 15, p. 46-47.

Suárez Fernández, José Carlos (2002). «Dràcula: mite bàsic del cinema de terror». Mites i llegendes de Maria Bargalló i Joana Zaragoza (eds.). Tarragona: Cossetània edicions (Antines, 4), p. 171 - 207. [Basat en una tesi de grau (tesina de llicenciatura).

Vendrell, Ramon (2005). «Vampirisme pop». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 5.
 

Andreescu, Stefan (1979). «Dràcula o les etapes del forjament d'una llegenda». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 38-43.

Luján, Asun C (1991). «La Mansió de Dràcula: a la recerca d'un vampir entre les restes de 'l'empalador'». Avui (1 de desembre), p.16-17.

Sella, Antoni; Ruiz-Domènec, José Enrique [Assessor històric] (2005). «La veritable història de Dràcula». Sàpiens, núm 31 (maig), p 48-52.

Petrut, Alina Andreea (2006). «Qui era realment Dràcula?». Eureka, núm. 8 (octubre), p. 16-18.

Crespo, Martí (2005). «La xarxa catalana». Presència, (7 d'octubre de 2005), p. 35. [Breu referència al web de Cercle V].