|
|
1. Articles i Assaigs dedicats als vampirs i a la seva casuística o
que tracten el tema amb certa extensió des d’una
perspectiva d’actualitat, històrica, folklòrica,
científica o esotèrica.
-
Agències (2003)
«Romania prepara el congrés sobre Dràcula».
El Periódico,
(29 de març), p. 82.
-
Fernàndez, Carme (1992).
«El virus de la ràbia podria ser la causa del
vampirisme». Diari de Barcelona. (6 de març), p.
57.
-
Guillamon, Julià
(1984). «Pròleg». Carmilla. Barcelona: Laertes. (L’Arca,
6). [1a ed. 1984; 2a ed. 1986; 3a ed. 1990; 4a ed 1993;
5a ed. 1998. [Es fa ressò de les infundades idees de
Bourre sobre que el personatge de Carmilla és Bàrbara de
Cilly].
-
Olcina Aya, Emili.
(2003). «[Introducció]» a El Llit sota la tomba.
Antologia de la narrativa de vampirs de Goethe a Scott
Fitzgerald, 1797-1927». Barcelona: Laertes, p. 9-31
(L’Arca, 82).
-
Muniente, Àlex.
(1997). «Un segle xuclant». Vang al lloro
[suplement de La Vanguardia] (22 de maig), p.
8-10.
-
Perucho, Joan
(1982). «Els vampirs». Dins de Incredulitats i
devocions. Barcelona: Edicions 62 [1a ed 1982; 2a
ed. 1983; 3a ed. 1991. També a Obres Completes,
vol. 5 1990, p. 74-85. Versió catalana del propi Perucho
de la homònima publicada en espanyol a
Galería de espejos sin fondo l'any 1963].
-
Prat Caros, Joan
(1987). «El mite antic i misteriós del vampir». El
País Quadern, 6 (261, 27 de setembre.), p.1‑3.
-
Regan, Sally
(2010). El llibre dels vampirs. Llegendes, tradicions,
misteris, ... Barcelona: Bruixola. 94 p: ill b&n;
26x22,5x2,5 cm. ISBN: 978-84-9906-075-0 [Orientació
infantil. Traducció de: The vampire book.
Londres: Dorling Kindersley, 2009. Aparició
Novembre 2010].
2.
Articles i assaigs centrats en el Dràcula històric.
-
Andreescu,
Stefan (1979). «Dràcula o les etapes del forjament d'una
llegenda». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 38-43.
-
Luján,
Asun C (1991). «La Mansió de Dràcula: a la recerca d'un
vampir entre les restes de 'l'empalador'». Avui
(1 de desembre), p.16-17.
-
Sella, Antoni; Ruiz-Domènec, José Enrique [Assessor
històric] (2005). «La veritable història de Dràcula».
Sàpiens, núm 31 (maig), p 48-52.
-
Petrut, Alina Andreea
(2006). «Qui era realment Dràcula?». Eureka, núm.
8 (octubre), p. 16-18.
3.
Organitzacions dedicades als vampirs
-
Crespo, Martí (2005). «La xarxa
catalana». Presència, (7 d'octubre de 2005), p.
35. [Breu referència al web de Cercle V]
-
Mola [Redacció]
(2009). Tot sobre els vampirs (2009). Mola
[Suplement del Diario de Ibiza] (27 de gener de
2009), p. 5. [Sobre el web de la Societat espanyola
d'estudis sobre vampirs CEEV].
4. Els vampirs a l’art: literatura,
cinematografia i d’altres (no simples ressenyes de
pel·lícules en exhibició).
-
Abella, Anna (2005). «Els
primers vampirs literaris». A «Torna Dràcula».
Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de
2005), p. 4.
-
Artigas, Mònica (1997). «Vampiròtica».
Vang al lloro
[suplement de La Vanguardia] (22 de maig), p.
10.
-
Casas, Quim (2005). «Les
cares del terror». A «Torna Dràcula».
Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de
2005), p. 6.
-
Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs».
El Correo Catalán. (20 de desembre).
-
Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs
(II)».
El Correo Catalán. (27 de desembre).
-
Comas, Antoni (1968). «Joan Perucho: miralls i vampirs».
Assaigs sobre literatura. Barcelona: Tàber, 1968.
p. 289-295.
-
Arnau, Carme
(1991). «'Les
històries naturals', un vampir per terres catalanes».
Avui Cultura (6 d'abril), p. 9.
-
Estirado Ruiz, Laura
(2005). «Dents llargues que fan denteta. "L'Historiador"
imposa la moda gòtica». A «Torna Dràcula». Llibres.
El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p.
4.
-
Fecé Gómez, Josep Lluís
(1992). «El Cinema vampir: anàlisi d'’El conde Drácula’,
de Jesús Franco, i ‘Vampyr-Cuadecuc’, de Pere Portabella».
Cinematògraf , 1, p. 275-286.
-
Genovart ,
Gabriel (1997).
«Germans del somni. Dràcula i els castells del Dimoni
(1a. part)». Arc, vol 4, p. 24-31. [Interpretació
del mite de Dràcula segons la literatura i el cinema].
Disponible
en línia [Consulta 3 de
juliol de 2011].
-
Genovart,
Gabriel (1998).
«Germans del somni. Dràcula i els castells del Dimoni
(2a. part)». Arc, vol 6, p. 38-43. Disponible
en línia [Consulta 3 de
juliol de 2011].
-
Gil,
Emili. (2003). «Introducció. Breu recorregut per la
narrativa de vampirs». Carmilla. València:
Brosquil, p. 7-34 (Clàssics Terror, 2).
-
Gil, Emili (2010). «Bram Stoker: a l'ombra de
Dràcula». La Lluna en un Cove, núm. 22, p. 41-59.
ISSN: 1889-0997.
-
Guarner, José Luis (1979). «Dràcula cada nit».
L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 44-45. ISSN:
0210-0150.
-
Guillamon, Julià (1984). «Quan els vampirs parlen en
català». Serra d'Or. Any XXVI, Núm. 292 (gener),
p. 21-23. ISSN: 0037-2501. [Sobre Joan Perucho].
-
Guillamon, Julià (1984?). «Literatura i vampirisme: 'Les
històries naturals' de Joan Perucho». Barcelona:
Universitat de Barcelona. [Tesina de llicenciatura].
-
Guillamon, Julià (1989).
Joan Perucho i la literatura fantàstica.
Barcelona: Edicions 62. (Llibres a l'abast; 242). [La
temàtica vampiresca amb motiu de 'Les històries
naturals', el cinema fantàstic (Hammer), la relació amb
la cultura "pop" dels cinquanta i seixanta].
-
Jiménez, Susana (2005).
«La gestació d'un vampir». A «Torna Dràcula».
Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de
2005), p. 2-3.
-
Martínez-Gil, Víctor
(2004). «Tractats de vampirologia». Els altres mons
de la literatura catalana. Barcelona: Cercle de
Lectors / Galàxia Gutenberg. p. 205-207.
-
Nadal, Marta (1985). «'Luvowski
o la desraó': la raó d’una trilogia». Serra d'Or,
312 (setembre), p. 11-12.
ISSN: 0037-2501.
[Estudi de la novel·la
'Lukowski o la desraó' de Jaume Cabré].
-
Nicolàs, Marisa (1992). «Dràcula,
príncep dels vampirs». Revista del Centre de Lectura
de Reus, 5a època, núm. 41, cinquena època (febrer), p.
5-7. ISSN: 2013-8989. Disponible
en línia
[Consulta 14 de novembre de 2010].
-
Nolla, Jaume (2004). «Aquest estiu. Literatura». Avui.
(27 d’agost), p. E2.
-
Pagès Jordà, Vicenç (2003). «Un nou cànon del
vampirisme».
Caràcters. 2a època,, núm. 24 (juny), p. 34.
ISSN: 1132-7820. [Reivindicació sobre Emili Olcina com especialista en
literatura de temàtica literària sobre de vampirs].
-
Porter Moix, Miquel (1993). «El "Dràcula" de Francis
Ford Coppla». Serra d'Or, 399
(març), p. 68.
ISSN: 0037-2501.
-
Roig, Sebastià (2006).
«Els petons letals del vampir». A
Els malsons dels nostres avis. El terror i el
fantàstic a Catalunya (1900-1936). Barcelona: Dux,
p. 95-115.
-
Salva, Bernat (1993). «Vampiritzats per Coppola. Petons
des dels Càrpats». Avui (3 de gener) p. 4-7.
-
Sampol, Gabriel de la S. T. (1997). «La teologia de la
sang en les històries de vampirs». Lletra de Canvi,
núm. 43 (Segon Trimestre), p. 34-37. ISSN 0211-3325. Disponible
en línia .
-
Sampol, Gabriel de la S. T.
(2002). «Els nous vampirs». Retxes, núm 15, p. 46-47.
Disponible
en línia.
-
Suárez Fernández, José Carlos
(2002). «Dràcula: mite bàsic del cinema de terror». Mites
i llegendes de Maria Bargalló i Joana Zaragoza (eds.).
Tarragona: Cossetània edicions (Antines, 4), p. 171 - 207.
[Basat en una tesi de grau (tesina de llicenciatura).
-
Vendrell, Ramon (1997). «Dràcula, de Frigo».
Vang al lloro
[suplement de La Vanguardia] (22 de maig), p.
9.
-
Vendrell, Ramon (2005).
«Vampirisme pop». A «Torna Dràcula». Llibres.
El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 5.
5.
Ressenyes i entrevistes literàries, de teatre, opera i musicals.
-
Agut, Joan (2003). «Xucladors de sang». Avui Cultura,
(15 de maig), p. 11. [Sobre: Emili Olcina (ed). El
llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de
vampirs, de Goethe a Scott Fitzerald, 1797-1927.
Barcelona: Laertes, 2003]. Disponible
en
línia
[Consulta 14 de novembre de 2010].
-
Alexandre, Victor; González
Ledesma, Francisco (2009). «Francisco González Ledesma: "La
passió amorosa és la més cruel i absorbent perquè implica la
desaparició de l'altre"». Benzina, 40 (Novembre), p.
29-33. Disponible
en línia [Consulta 3 de
juliol de 2011].
-
Alsina, Alba (2000). «Perversions vampíriques». Avui
Cultura, (28 de setembre), p. 12. [Sobre: Anne Rice.
Pandora. Noves històries de vampirs. Barcelona:
Edicions 62, 2000].
-
Arnau,
Carme (1991). «'Les històries naturals', un vampir per
terres catalanes». Avui Cultura (6 d'abril), p. 9.
-
Canyada, Xavier (1990). «Les Aventures
d'un vampir una mica especial». Avui Cultura (29
de desembre), p. 10. [Sobre: Carlos Puerto. Els vampirs
ataquen de nit. Barcelona: Timun Mas, 1990].
-
Cid, Josep Sebastià (1989). «La Ironia i
la poètica dels vampirs». Avui Diumenge, (9
de juliol), p. 24. [Sobre: Julià Guillamon. Joan Perucho
i la literatura fantàstica. Barcelona: Edicions 62, 1989
(Llibres a l'abast, 244)].
-
EFE.
«Metros estrena «Sangpura» al
Teatre Lliure». El Punt, 11 d'octubre de 2005.
-
Europa Press. «El
coreògraf Ramon Oller estrena 'Sangpura' en el Fabià
Puigserver, una història de vampirs». «www.vilaweb.com»,
11 d'octubre de 2002.
-
Ibañez, Ma Eugenia. «‘L’historiador’ irromp amb els
ingredients d’un ‘best-seller’». El Periódico de
Catalunya (24 d'agost de 2005), p. 44.
-
Manent,
Albert (1962). «Novel·la : 'Les històries naturals', de Joan
Perucho». Serra d'Or, Any IV, 2a època, núm. 4
(abril), p. 46. ISSN:
0037-2501.
-
Molist,
Pep (2008). «Amor amb un vampir». El País. Quadern,
núm. 1.282 (20 de novembre), p. 5. [Sobre l'obra Crepuscle
d'Stephenie Meyer]. Disponible
en línia [Consulta 14 de novembre de 2010].
-
Pons Tortella, Pere
Antoni (2011). «L'il·lustrat contra el vampir. Joan Perucho,
recuperat». Diari de Balears. L'Espira, 495 (5 de
març), p. 25. Disponible
en línia [Consulta 3 de
juliol de 2011].
-
Tobar, Felip
(2002). «Nou Flanagan nou». El Temps, núm.
937 (28 de maig), p. 113. [Sobre: Andreu Martín; Jaume
Ribera.
Els vampirs no creuen en Flanagans. Barcelona:
Columna Edicions, S.A. (Col·leció jove, 177)].
-
Tomàs, Anna. «Desig de Sang». Avui
Cultura (8 de febrer), p. 14. [Sobre «La mirada del
vampir» de Vicenç Villatoro].
-
Torres,
Maria
(2002). «Deliris de vampirisme». El Periódico de
Catalunya, (8 de novembre), p. 22. [Sobre Andreu
Martín. Corpus delicti. Barcelona: Planeta, 2002, que te
la forma del diari personal de John George High].
-
Trigo,
Xulio Ricardo (2010). «Fred Vargas, 'Un lloc incert'».
Serra d'Or, 605 (maig), p. 72-73.
-
Vilà
Folch, Joaquim (1986). «'El vampir' de Heinrich August
Marschner». Serra d'Or, Any XXVIII, núm. 316 (gener),
p. 73.
ISSN:
0037-2501.
[Barcelona,
Cicle Internacional de Teatre, Memorial Xavier Regàs, Teatre
Romea. 1985, 5 de novembre].
6.
Orats i assassins
7.
Llibres d'orientació infantil i/o juvenil
-
Mallam, John (2010).
Monstermania, tot el que necessites saber sobre
fantasmes, homes llop, vampirs i bruixes. Barcelona: La
Galera. (Àlbums
il·lustrats, 70). 128 p. ISBN: 978-84-246-3582-4.
[Infantil. Traducció de
l'anglès d'Armand Carabén.
És una compilació de 4 llibrets de John Mallam. En concret
el dedicat a vampirs és Monster Mania: Vampires.
Londres: QED Publishing, juny de 2010. ISBN:
978-1-59566-749-6]
-
Regan, Sally (2010).
El llibre dels vampirs. Llegendes, tradicions, misteris, ...
Barcelona: Bruixola. 94 p: ill b&n; 26x22,5x2,5 cm. ISBN:
978-84-9906-075-0 [Orientació infantil. Traducció de: The
vampire book. Londres: Dorling Kindersley,
2009. Aparició Novembre 2010].
|