Pàgina principal

La Xarxa

 Grup de discussió

Publicacions

Bibliografia

Cercador

 

------------------------

Pàgina principal

------------------------

Enllaços

------------------------

Contacte

 

Les històries naturals

 

de

 

Joan Perucho

 

Les històries naturals fou la segona novel·la de Joan Perucho (1920-2003), i ja prefigurava tot l’univers imaginari que l’autor anirà desplegant posteriorment, sobretot en la seva prosa, una barreja calculada i efectiva de coneixements històrics i de dades fictícies que recreen un món proper al corrent del realisme màgic, encara que molt més culte.

Esplèndida combinació de novel·la d’aventures, novel·la gòtica i novel·la històrica, amb una sàvia amalgama d’erudició i d’invenció converteix la Catalunya de la primera meitat del segle XIX en matèria literària amb la introducció dels vampirs.

Les històries naturals ens explica el viatge d’Antoni de Montpalau a qui li encarreguen l’estranya missió de la recerca d’una sèrie d’assassinats a Pratdip, un aïllat poble del Priorat,  per part d’un suposat ens sobrenatural, un vampir anomenat Onofre de Dip.  El seu racionalisme el porta a anar-hi per demostrar que tot pot ésser explicat pels llavors actuals mètodes científics. Montpalau es converteix així en una mena de Van Helsing català, a la recerca i captura d’un vampir que volta pel món des de temps del rei Jaume I. Tot això enmig  de les acaballes de la Primera Guerra Carlina. Montpalau, un liberal que cau presoner dels carlins, es veu forçat a decidir si el saber està per damunt de la cruenta realitat o ha d’estar sotmès a les ideologies.

Perucho però no va desenvolupar gaire la història del Dip. Només és una excusa perquè Montpalau recorri bona part de Catalunya perseguint-lo i per mostrar-nos els enfrontaments entre els carlins i els liberals. Aquest viatge el trasllada des de Barcelona i les viles del seu voltant que al 1839 encara no estaven annexionades a la Ciutat Comtal, a Vilafranca, l’Arboç, Tarragona, Falset, Gandesa i Berga, un dels darrers baluards carlins.

Perucho va escriure una novel·la erudita, allunyada de la tradició popular, com ho és tota la seva obra. Una història que no destaca pel seu argument principal, que és ben poc original. Això no obstant, la barreja de l’allò sobrenatural amb la novel·la històrica i la novel·la d’idees resulta magistral. Els textos en diverses llengües, les referències a la catalogació de les espècies, als descobriments naturistes, i als tractats antics sobre geomorfologia, atorguen gran credibilitat i un aire intel·lectual i científic a les recerques de Montpalau. Aquests recurs ens recorda a Lovecraft.

La novel·la destaca per la seva magnífica prosa, posseïdora d’un llenguatge culte, irònic, que ens transmet perfectament com era la societat del segle XIX a Catalunya.

 

Edicions 62. Barcelona.

.

 

....................................................................

Inici | Mapa del web | Informació legal  | Requisits tècnics

 

©  Cercle V