Dràcula

de

Bram Stoker

Dràcula és una novel·la realista amb matisos psicològics, obra de d’irlandès Bram Stoker (1847-1912), que com escriptor va ser més que discret, si obviem la seva opera magna. Quan es va publicar l’any 1897, va merèixer uns comentaris molt discrets de la crítica. En morir, cap diari va mencionar la novel·la a la seva necrològica. Tanmateix, en part per la influència de l’enorme èxit de les adaptacions teatrals i televisives, durant el segle XX la crítica va anar reconeixent la novel·la, especialment a partir dels anys 70.

Tot i alguns errors d’estructura interna, una mica difícils de justificar per a una obra escrita al llarg de set anys, es tracta d’una extraordinària història de terror composta mitjançant la tècnica d’unir els diaris personals dels personatges, la seva correspondència epistolar i articles de diari convenientment redactats per a l’ocasió.

La novel·la s’inicia quan el procurador Jonathan Harker viatja cap a Transsilvània per tancar un negoci d’adquisició immobiliària a Londres per part del comte Dràcula. En l’ambient fosc i pertorbador del vetust castell on resideix el noble, Jonathan descobreix que és presoner de Dràcula, un ser misteriós que no es reflecteix als miralls i al que només pot veure de nit.

El comte abandona el castell per a traslladar-se a Londres, deixant Jonathan en mans de tres dones vampir que han de ser el seu botxí. Però Jonathan aconsegueix fugir en un maniobra desesperada.

Mentrestant en el Regne Unit, Wilhelmina Murray, la promesa de Jonathan, passa uns dies amb la seva amiga Lucy Westenra, una noia adinerada que viu amb la seva mare en una mansió. Lucy es promet amb el noble Arthur Holmwood, tot i que té dues propostes de matrimoni més de dos amics, el doctor John Seward i l’aventurer Quincey Morris.

La nau que transportava Dràcula i les seves caixes de terra, arriba de manera sobrenatural al port de Withby, en mig d’una fenomenal tempesta. La tripulació ha desaparegut i només troben el capità, lligat al timó i aferrat a un crucifix. Gràcies a la bitàcola ens assabentem de la desaparició progressiva dels membres de la tripulació a mans d’un ésser maligne – Dràcula –que sembla que els acompanya.

Paral·lelament el doctor Seward s’ocupa, com a director d’un manicomi, del cas de Renfield, un maníac obsessionat en la zoofàgia, obsessionat en allargar la seva vida. Dràcula utilitzarà a la follia de Renfield per als seus interessos.

Lucy començà a tenir malsons i a caminar en somnis perquè ha caigut ens mans del comte transsilvà que li xucla la sang mentre es troba en un estrany estat hipnòtic que anul·la  sensiblement la seva voluntat. 

Amb tot això, Jonathan aconsegueix arribar fins a Bucarest i escriu a Mina (Wilhelmina) demanant-li que vingui a veure’l. A conseqüència de la horrible experiència, Jonathan ha estat greument malalt i desconfia de la realitat de la seva experiència en el castell. Mina va a trobar Jonathan i es casen.

Lucy, totalment vampiritzada, es troba pàl·lida i dèbil. Arthur li demana al seu amic, el doctor Seward, que la visiti. Incapaç aquest de descobrir que té Lucy, Seward crida el metge i metafísic holandès Abraham Van Helsing, però tot resulta inútil. Un cop enterrada, els protagonistes descobreixen amb horror que Lucy s’ha convertir en una no-mort i es veuen obligats a clavar-li una estaca al cor i tallar-li el cap.

La relació d’amistat entre Mina, ara senyora Harker, i Lucy possibilita que Van Helsing esbrini la sinistra aventura de Jonathan als Carpats. Comptant amb l’ajut dels Harker, i d’Arthur, Seward i Quincey, pren la determinació d’acabar amb el monstre. Tanmateix, Dràcula fuig a Transsilvània per a evitar l’acaçament. Abans però, no poden evitar que el vampir ataqui Mina, gràcies a l’ajut de Renfield. La senyora Harker es obligada a beure la sang de Dràcula, de manera que la noia s’anirà convertint gradualment en vida en un no-mort.

L’escamot de Van Helsing persegueix Dràcula fins al seu cau de Transsilvània, on aconsegueixen destruir-lo definitivament. Acabada la plaga, Mina recupera la seva virtut, però Quincey Morris ha perdut la vida en la creuada.

Editorial Laertes. Barcelona. Col·lecció «L'Arca», núm 8.

....................................................................

Inici | Mapa del web | Informació legal  | Requisits tècnics

©  Cercle V